Podríem acordar que el suflé de les mentides tingués l'origen en una gran mentida que s'auto alimentés, fent-se cada cop més gran, més diversificada i més imparable. Tant en seria de gran que no se'n veuria l'origen.
Dins aquests suflé hi podríem posar als polítics de carrera i per què no, als espontanis que s'hi fiquen per aconseguir un bé social o personal. Aquests darrers deixen les seves veritables feines per dedicar-se a la xerrameca, a la pràctica de les arts escèniques sense haver anat primer a classe i ni tant sols haver fet un curs no reglat de formació ocupacional. Només cal tenir un programa electoral més o menys arregladet, més o menys creïble per una part de la població i creure's fermament que tot allò que es diu, encara que immensa mentida, pugui servir per donar-li a un el poder desitjat, els viatgets en jets, els sous amb un parell d'ous, les dietes que no necessiten recepta, les amistats influents que, qui sap, potser un dia, quan ja siguin fora de la política, els puguin servir per mantenir la il·lusió que encara son importants.
Professionals o no professionals, tenen la mirada altiva de qui se sap per sobre dels altres, de qui fa i desfà la manera de viure dels seus "congèneres", tot per al bé comú. No sé qui, els va definir ja com a classe, la classe política. Existeix la classe mèdica? I les classes administrativa o modista? La política, es vulgui o no, està plena de perversions, d'hipocresies i de mentides mai explicades o només comentades a mitges i de sota veu. No hi crec en ells, per què no crec ni confio en el model social que hem anat desgranant al llarg dels anys.
Som orfes d'idees originals en les que l'home com a individu finalment sigui el mandatari del seu propi destí i sigui prou home com per assumir la seva fragilitat i vulnerabilitat, però alhora prengui consciència del poder que això mateix, la consciència, li dóna per poder fer d'aquest un planeta millor, més just, plural i respectable. Cal que tots els nens puguin riure i quan això passi, haurem assentat les bases de la més gran revolució humana que mai hagi vist cap civilització.
Som orfes d'idees originals en les que l'home com a individu finalment sigui el mandatari del seu propi destí i sigui prou home com per assumir la seva fragilitat i vulnerabilitat, però alhora prengui consciència del poder que això mateix, la consciència, li dóna per poder fer d'aquest un planeta millor, més just, plural i respectable. Cal que tots els nens puguin riure i quan això passi, haurem assentat les bases de la més gran revolució humana que mai hagi vist cap civilització.
