Son els bingos, casinos i sales de joc de tota mena, ludoteques on cervells descentrats hi deixen fins al darrer cèntim de les seves nòmines o pensions? O el quer és pitjor, les nòmines o pensions dels seus parents... Fa esgarrifar pensar en les situacions familiars en les que es troben aquestes persones emmalaltides per l'afany de jugar diners. No son pesols o cigrons, no no, son €uros contants i sonats, dels que et trenquen un queixal si li en fots dentallada. Poca broma que a més cada €uro té més valor cada dia que passa.
Hi ha estats que estan fent les seves reserves de divises en €uros en detriment dels Dolar$ i no seria d'estranyar que en pocs anys, menys dels que ens pensem, el barril de petroli passi a comprar-se en la jove moneda europea.
I què cony li importa al ludòpata el valor del diner? Per a ell el que és important és la emoció de guanyar i la por, el pànic i terror de perdre. Si perds, has de tornar a jugar per guanyar el que has perdut. I segueixes perdent, perdent i perdent.
Però també els estats juguen a la ludoteca internacional, s'hi juguen els prestigis polítics i d'influència, els grans negocis com l'armament, la tecnologia de tota mena, les matèries primeres, les energies, tot allò que sigui vendible i comprable amb diners o poder. Però els estats estan formats per persones, gent que juga al Monopoli, a fer negocis, si, però amb els diners dels altres i no amb recursos propis.
Algú em pot donar el nom dels 3 estats ludòpates més importants del Món? Així jo també sé fer negocis...
