23/12/07

Qüestió d'aigua

Xungu això de la sequera, eh? L'absència o forta mancança d'aigua és molt fomut. Al pantà de Siurana (comarca del Priorat), fa molt temps que no se li veu aquesta cara i a molts altres tampoc, i sinó, mireu aquest link: http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/embassaments/dades_embassaments_ca.pdf. No plou, o no plou on hauria de ploure, que és ben diferent i per tant els embassaments no recullen l'aigua que voldríem que recollissin, i ni que els 7 milions de catalans ens hi pixessim a dins, no en treuriem l'aigua clara...

Així doncs, què fem? Seguim esperant? Entonem uns cantics a la mare natura per què ens porti el bé més preuat? O bé, comencem a pensar en maneres més sostenibles d'aconseguir aigua i maneres de racionalitzar-ne el seu ús? Què tal uns col·lectors d'aigua de pluja en cada edifici i casa per anar començant? En cada hospital, ajuntament i fàbrica, en cada quartel de l'exercit, de la Guardia Civil i en cada comissaria dels Mossos d'Esquadra, als aeroports, estacions de tren, col·legis i llars d'infants, a les gasolineres, places públiques i estadis de handbol, basquet o futbol i obviament, a les piscines públiques i privades. Ah! I erradicació dels camps de golf.

Què ens cal més, un AVE o assegurar l'aigua?
Recony, hi ha tanta feina a fer i tant poc polític amb empente, coratge, il·lusió i ganes de fer...

Una bona paia

I aqui tenim a la Kira. Ja ha passat pel veterinari i encara que mira de reull per què no les té totes, està prou bé i prou recuperada de les males experiències viscudes fins no fa massa. Ja no està tant famèlica com quan va arribar, i fins i tot espera al seu company, en Tronc, per menjar plegats, això si, en plats separats. Després de poc més de dues setmanes en casa nova, no està gens malament; només s'ha pixat a casa unes quinze vegades i s'hi ha cagat unes altres tantes. S'ha carregat un moblet dels de quatre centims de l'Ikea, ha estripat una mica el paper de la paret de l'entrada i manga coses de les escombreries de tant en tant, però fora d'aquestes futileses, és una bona paia i en podem estar contents... i ella també...