Ja fa 5 anys que vaig deixar de fumar. Va ser d'una manera absolutament desprogramada, sense premeditació ni preparació. Vaig arribar de la feina cap a les 8 o 2/4 de 9 del vespre. Sortia del Parc com un dia qualsevol, amb una de cafeïna i de cigarrets acumulats per l'estrès com ja era habitual. Era Dilluns 24 de Febrer de 2.003. Afortunat el dia que vaig prendre aquesta decisió.És ben estrany; la de vegades que ho havia intentat o si més no, ho havia rumiat, però mai ho vaig aconseguir. I així, un dia qualsevol, de la manera més absurda, vaig dir prou;
-s'ha acabat, no pots continuar matant-te i que a sobre d'altres s'enriqueixin amb les teves borratxeres de nicotina-.
1'5 paquets de tabac ros al dia, principalment Chesterfield i de vegades sense filtre...
Pel cap baix des d'aleshores, he deixat de llençar a la boca de la claveguera la gens despreciable quantitat de 5.000€ i el que és més important, els meus pulmons després de 5 anys, res tenen a veure als que tenia abans de deixar-ho.
Estic content, estic radiantment feliç i orgullós de mi mateix per haber assolit una de les fites més importants de la meva vida i de la qual en depenia justament això, la vida. Qui ho vegi també així, que ho intenti, que ho probi cent cops si és necessari, però que no s'ho romi-hi gaire, que la vida és massa curta com per escursar-la encara més. El fum de 55.000 cigarrets han deixat de passar pels meus pulmons des d'aquella inoblidable data.
4 comentaris:
Ostres Quim! ets un "artistaç" Ja he vist la web de les fotos i el teu àlbum personal i, realment tens bon ull i molt bon gust.
Doncs que he vist aquest article del teu exit amb el tabac i m'has recordat que jo ho aig deixar de manera molt semblant, així per las bones i després d'haber-ho intentat moltes vegades. Jo ho vaig deixar al 1999, concretament al mes de febrer.
Res més, seguim en contacte a l'entorn virtual d'estudis. Una abraçada.
Martin
Hola Quim! Es genial quan et sents bé per haver deixat el tabac eh! Jo al llarg de la meva vida de fumadora empedernida ho he deixat unes quantes vegades, la última vaig estar tres anys, però vaig tornar a caure! Aquesta vegada tinc la sensació que és diferent, ho he deixat perque si, sense més, i estic feliç i orgullosa de mi mateixa, cosa que les altres vegades no m'havia passat, segurament aquesta vegada és la definitiva...
Hola, sóc un company del GES. El teu bloc està molt treballat i m'agradaria comentar-te alguna cosa sobre aquest article en concret.
Jo vaig començar a fumar quan tenia 15 anys i fumava molt. Abans de fer 19 anys vaig pensar que ja no podia ser i que havia de deixar-ho. A part de pensar en la meva salut també vaig pensar en el quantitat de diners que em deixava a la setmana (exactament com tu penses).
Et torno a felicitar pel teu bloc!
Ara tindreu el punt de vista d'un adolescent d'aixó, adolescent fumador és clar.
No ser com vau començar a fumar vosaltres, però jo vaig començar per què em volia fer notar i sentir-me més gran. Doncs quina Bàstiesa!!
El problema el tink ara que em fomo mig paquet el dia i ja hi estic enganxat.
Jo crec que deixarè de fumar en un futur no gaire llunyà, no ser com, però ho deixare.
Jan, i salut!
P,D: M'analegro per vosaltres! jo ara ja no puc fer esport com avans, es nota en els polmons!
Publica un comentari a l'entrada