Canon FD/EF

L'any 1.978 Canon va treure al mercat la A1. Electrònica pura amagada dins un cos de complexió robusta, d'estètica agradable i d'ofici altament professionalitzat, però a l'abast dels afeccionats amb una bona base teòrica.
S'ha mantingut incombustible tot i la implementació sense volta enrere de la tecnologia digital. Per la meva A1 me'n varen donar 150€ el 2.007. Tot un èxit!

El 1.987 Canon va abandonar la muntura FD per donar pas a un nou sistema desenvolupat per introduir el sistema d'enfocament automàtic AF, dotat d'un interface electrònic de control càmera/objectiu -CPU-. Així va néixer la muntura EF i la nova gama de models EOS que s'ha mantingut fins als nostres dies.

Vint-i-un anys després, tenim als aparadors càmeres que disparen com metralletes a 10fps (fotogrames per segon), com la EOS 1D Mark III -the fastest!!- i que incorpora un sensor CMOS de 10.10 megapixels.
A cada any que passa ens estem acostant més i més als 15fps. I? Doncs ara ve quan el maten. Quants fps li calen al cervell humà per detectar una seqüència de vídeo com una successió continua i neta sense salts i no com una unió de fotogrames de continuïtat robòtica?

Fan falta 16fps.

On vull anar a parar? Bé, de 15 a 16 és el pas que hi ha entre la càmera de fotos i la càmera de vídeo. Quina necessitat tindran els fotògrafs professionals de tirar fotos si amb el vídeo tindran garantida la imatge que volen els seus editors?
Mentre enregistren, només hauran de prémer un botó d'indexació que farà "marques" en la seqüència de vídeo per trobar més fàcilment una imatge digna de ser tramesa immediatament a la redacció i d'allà anirà a la web del diari per encapçalar una noticia a l'abast de tot el Món.

No pronostico la fi més o menys propera de la fotografia, però si la manera com està concebuda en aquests moments. Jo per si de cas començaré a fer guardiola fins que em jubili per comprar una càmera d'alta definició.