La bergonya birmana

La bergonya birmana pot semblar un títol molt suggerent per a una obra de teatre de caire dramàtic. Lluny de ser una obra de ficció, és un inacceptable drama humà que no fa més que reafirmar la més profunda hipocresia d'una institució internacional com és l'ONU.

La junta militar que desgoverna el país asiàtic, insensible a la desgràcia dels seus ciutadans, només ha demanat ajut exterior quan ha vist que no hi havia manera d'amagar la seva inutilitat. Però volen pactar aquests ajuts per evitar que entrin espies de la CIA, de l'MI6 o de ves a saber quin refotut servei d'espionatge.

En les protestes del 2.007 per la pujada de fins a un 50 % en els preus de la gasolina, els transport públics i dels aliments, es va deixar escapar una bona oportunitat internacional per canviar el rumb polític i militar de Birmània, però segons que sembla no interessava a ningú. O com a mínim no interessava prou al cos diplomàtic de l'ONU per què es va limitar a fer una "contundent" declaració condemnant la violència emprada per acabar amb les manifestacions pacífiques. Això sí, la Xina com a soci comercial de Birmània, ho té tot controlat i els hi ha dit -feu, feu, però sense fer gaire soroll que aquí se sent tot... -

Pel proper dissabte 10 de Maig, hi ha previstes eleccions per modificar la Constitució birmana i no sembla pas que s'hagin de suspendre. Total, entre 22.000 i 60.000 persones mortes pel cicló Nargis, no justifiquen ni de bon tros una mesura d'excepció. I jo que em pensava que només les democràcies tenien Constitució... Per cert; què hi fa un cicló en aquella zona a primers de Maig?

Però és que la meva fixació és l'ONU. Les Nacions Unides. Unides per fer què? Unides contra qui? Unides... i una merda enganxada en un bastó!