30/1/08

El Planeta indignat

A veure si ho he entès bé; si una empresa contamina més del que està permès, del que està regulat per llei, la mateixa llei el protegeix fent-li pagar una taxa, no una multa, no, una taxa, uns diners "x" en concepte de "n" tones mètriques (x·Tm·n) d'emissions contaminants.

Es donen facilitats de mercadeig, és a dir, jo et venc la meva part de contaminació no emesa, no consumida dins les Tm·n que tinc permès emetre, de manera que tu puguis sobrepassar la teva quantitat de manera legal ja que, conjuntament, no sobrepassem la quantitat que la normativa ens marca.

A qui se li paga la taxa? De quina manera els diners del mercadeig solventen l'enorme perjudici que proboquem a la Natura? Hi ha un tresorer, un representant que vetlli pels interessos del Planeta? ¿Una persona (malauradament encara no hi ha cap animal amb capacitat per entendre de què cony va això de l'economía i allò del progrés) que tingui capacitat normativa, executiva, per imposar l'equilibri de la Natura, al marge del que pensin els politics i sobretot les direccions d'empresa de les grans multinacionals?

Se me'n refoten els problemes de subsistència de les petrolieres. No m'importen un carall les industries productores de derivats plàstics ni res que tingui a veure amb l'extracció i transformació del petroli ni dels combustibles fòssils. Em sabrà greu els milers o fins i tot milions de persones arreu del Món que quedaran a l'atur, però això té solució; només cal reorganització i racionalització dels llocs de treball, una nova filosofia laboral i una nova manera de viure, però el que no té solució, és el canvi climàtic que tenim al davant.
Si us deixessin triar entre una bossa de monedes d'or i una cantimplora plena d'aigua, abans de fer-vos creuar un desert... què triaríeu? ¡Doncs aquest recony de capsigranys que tenim governant el Món, trien un i altre cop les monedes d'or! Jo puc entendre l'interès material per tan noble mineral, i més si tenim en compte que l'origen de l'or no és terrestre, sinó estel·lar, provocat per l'explosió d'una supernova, una estrella que fa milions i milions d'anys, va fer un pet com un aglà, i de la condensació dels gasos i la pols d'aquella estrella, varen sorgir el Sol, els planetes i, és clar, la Terra i tot l'or que conté.

De mitjana, en cada galaxia, inclosa la nostra, s'hi produeix l'explosió d'una supernova cada 600 anys. Si nosaltres, la massa social, planera i treballadora, no hi posem el crit al cel, si no esclatem amb la força d'una supernova per canviar el rumb de la Història, acavarem veient com desapareixen els freds hiverns, com les plujes es fan pregar cada cop més, com els pous es salinitzen davant la pujada constant del nivell dels mars i oceans i els nostres fills rebran un planeta indignat que els en farà pagar els plats trencats. L'Homo Sapiens no pot ser tant ignorant.