Ja fa 5 anys que vaig deixar de fumar. Va ser d'una manera absolutament desprogramada, sense premeditació ni preparació. Vaig arribar de la feina cap a les 8 o 2/4 de 9 del vespre. Sortia del Parc com un dia qualsevol, amb una de cafeïna i de cigarrets acumulats per l'estrès com ja era habitual. Era Dilluns 24 de Febrer de 2.003. Afortunat el dia que vaig prendre aquesta decisió.És ben estrany; la de vegades que ho havia intentat o si més no, ho havia rumiat, però mai ho vaig aconseguir. I així, un dia qualsevol, de la manera més absurda, vaig dir prou;
-s'ha acabat, no pots continuar matant-te i que a sobre d'altres s'enriqueixin amb les teves borratxeres de nicotina-.
1'5 paquets de tabac ros al dia, principalment Chesterfield i de vegades sense filtre...
Pel cap baix des d'aleshores, he deixat de llençar a la boca de la claveguera la gens despreciable quantitat de 5.000€ i el que és més important, els meus pulmons després de 5 anys, res tenen a veure als que tenia abans de deixar-ho.
Estic content, estic radiantment feliç i orgullós de mi mateix per haber assolit una de les fites més importants de la meva vida i de la qual en depenia justament això, la vida. Qui ho vegi també així, que ho intenti, que ho probi cent cops si és necessari, però que no s'ho romi-hi gaire, que la vida és massa curta com per escursar-la encara més. El fum de 55.000 cigarrets han deixat de passar pels meus pulmons des d'aquella inoblidable data.
