Cada any el pastís d’aniversari és sempre sorpresa. Et dius -no obriré la nevera que encara em trobaré el pastís de cara i deixarà de ser sorpresa-...
M’agraden les polkes. No la dança que dur aquest nom, sinó el pastís fet a base d’una muntanya de lioneses dels tres sabors més punyents, relligades amb trossets de turró de xixona i no sé quantes virgueries més. Absolutament deliciosa i exquisida...malam-malam-malam...
No ha estat fins fa pocs dies que he estat conscient de la imminent proximitat del meu aniversari. Ja vaig creuar la barrera dels quaranta i molt abans, la dels trenta. Em rebenta no haver estat conscient dels meus trenta, dels trenta-u, dels trenta-set o dels trenta-vuit. Estava massa enfeinat i massa preocupat de tercers com per prendre consciencia del meu propi temps i de la meva propia gent, de la meva familia.
Han anat passant els anys i així se m’han fet els quaranta-quatre. Això corre massa, anem massa depressa i no assaborim l'única cosa que realment ens pertany només a nosaltres, encara que només sigui per un diminut temps. Realment no sé com s’ha de viure perquè el temps no sembli que passa tant depressa.
Potser li dono massa importància al temps i el que haig de fer realment és passar de tot i preocupar-me només de fer les coses que em plauen, tot procurant que els qui son al meu costat em tinguin per bona companyia.
Avui 9 de Juny, començarà una vaga de camioners amb un abast que pot ser fràncament important. El preu dels carburants ha pujat molt i tots aquells que tenen en el combustible un fungible d’ús obligat, els redueix el marge de benefici.
Els països de la OPEP no volen augmentar la producció de petroli. Què cony l’han d’augmentar si s’estan forrant com feia anys que no es forraben. Tot té conseqüències i si encara molts governs no li han vist les orelles al llop, es poden i ens podem anar calçant per què petaran calentes.
Les noves GUERRES -en majúscules- son per l’aigua i pel petroli, encara que ja hi ha hagut assajos de guerra per culpa de l'or negre.
La cosa no pinta gaire bé, però espero que els meus fills ho facin millor que jo i puguin mantenir el seu pastís d'aniversari.
M’agraden les polkes. No la dança que dur aquest nom, sinó el pastís fet a base d’una muntanya de lioneses dels tres sabors més punyents, relligades amb trossets de turró de xixona i no sé quantes virgueries més. Absolutament deliciosa i exquisida...malam-malam-malam...
No ha estat fins fa pocs dies que he estat conscient de la imminent proximitat del meu aniversari. Ja vaig creuar la barrera dels quaranta i molt abans, la dels trenta. Em rebenta no haver estat conscient dels meus trenta, dels trenta-u, dels trenta-set o dels trenta-vuit. Estava massa enfeinat i massa preocupat de tercers com per prendre consciencia del meu propi temps i de la meva propia gent, de la meva familia.
Han anat passant els anys i així se m’han fet els quaranta-quatre. Això corre massa, anem massa depressa i no assaborim l'única cosa que realment ens pertany només a nosaltres, encara que només sigui per un diminut temps. Realment no sé com s’ha de viure perquè el temps no sembli que passa tant depressa.
Potser li dono massa importància al temps i el que haig de fer realment és passar de tot i preocupar-me només de fer les coses que em plauen, tot procurant que els qui son al meu costat em tinguin per bona companyia.
Avui 9 de Juny, començarà una vaga de camioners amb un abast que pot ser fràncament important. El preu dels carburants ha pujat molt i tots aquells que tenen en el combustible un fungible d’ús obligat, els redueix el marge de benefici.
Els països de la OPEP no volen augmentar la producció de petroli. Què cony l’han d’augmentar si s’estan forrant com feia anys que no es forraben. Tot té conseqüències i si encara molts governs no li han vist les orelles al llop, es poden i ens podem anar calçant per què petaran calentes.
Les noves GUERRES -en majúscules- son per l’aigua i pel petroli, encara que ja hi ha hagut assajos de guerra per culpa de l'or negre.
La cosa no pinta gaire bé, però espero que els meus fills ho facin millor que jo i puguin mantenir el seu pastís d'aniversari.
