Des del 31 de Juliol de 2008 fins avui, han passat un munt de dies i un munt de coses, tant a mi personalment com en el Món.
Avui em costa doblement escriure en el meu blog. Per una banda, feia tant temps que no hi escrivia que es fa un xic complicat arrencar. Per altra banda, el 2 de Febrer de 2009 -fa 4 dies...- vaig patir un accident domestic que em va amputar la falange distal del dit mig de la ma dreta, la que més faig servir. Va ser una cosa tonta, un accident absurd; arreglant un mur de pedra que es va caure al costat de casa degut a les plujes dels darrers dies i a unes obres que l'Ajuntament va dur a terme en aquelles dates.
Un pedra molla i molt abrasiva em va enganxar en l'aresta d'una altra pedra mentre l'estava amuntegant i allà s'hi va quedar un tros de dit. Corrents vaig agafar aquell trosset i amb el cotxe vaig conduir fins a urgències però malauradament no va ser possible cosir-lo.
Les cures periòdiques posteriors, especialment la primera, han estat extremament doloroses, tot i els tranquilitzants que em prenc abans d'anar al CAP a fer-hi les cures. De tota manera sembla que de moment la cosa va bé i no es complica, de moment, amb cap infecció que pogués complicar la cura total del dit. Cal que vagi oblidant el disortat accident i reemprengui els il·lusionants escrits del meu blog.
Avui em costa doblement escriure en el meu blog. Per una banda, feia tant temps que no hi escrivia que es fa un xic complicat arrencar. Per altra banda, el 2 de Febrer de 2009 -fa 4 dies...- vaig patir un accident domestic que em va amputar la falange distal del dit mig de la ma dreta, la que més faig servir. Va ser una cosa tonta, un accident absurd; arreglant un mur de pedra que es va caure al costat de casa degut a les plujes dels darrers dies i a unes obres que l'Ajuntament va dur a terme en aquelles dates.
Un pedra molla i molt abrasiva em va enganxar en l'aresta d'una altra pedra mentre l'estava amuntegant i allà s'hi va quedar un tros de dit. Corrents vaig agafar aquell trosset i amb el cotxe vaig conduir fins a urgències però malauradament no va ser possible cosir-lo.
Les cures periòdiques posteriors, especialment la primera, han estat extremament doloroses, tot i els tranquilitzants que em prenc abans d'anar al CAP a fer-hi les cures. De tota manera sembla que de moment la cosa va bé i no es complica, de moment, amb cap infecció que pogués complicar la cura total del dit. Cal que vagi oblidant el disortat accident i reemprengui els il·lusionants escrits del meu blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada