Passat tot aquest temps des que vaig escriure per darrer cop, el món és menys món per a les persones i més camp obert per a la societat dels diners. És francament dessabedor viure en aquesta societat i ho és encara més quan nosaltres, els ciutadans, tenim el poder i la força per fer canviar, si o si, allò que com a humans ens és negat. El curiós del cas, és que no son extraterrestres els qui tenen la paella pel màneg i que ens fan passar pel camí que a ells els convé; no pas, no son al·lienígenes provinents d'Andròmeda. Son d'aqui, son autòctons, son veïns nascuts al nostre mateix planeta, però amb la mateixa mentalitat paternalista dels qui venen de fora i es creuen superiors.
Em sento un nen innocent que desconeix la realitat d'on viu i les normes que imperen. Però la meva consciència gens infantil em diu que això, aquesta situació, aquest modus vivendi, s'ha d'acavar per la llei del més fort, per la llei de la dòna i de l'home més ben adaptats, per la llei de la majoria i per tant per la norma democràtica.
Ja fa temps que vaig parlar de la classe política, però ara, més vigent que mai, el seu paper ha de passar més tard o més d'hora, per fer-los veure que son escollits per gestionar i obeir i no per manar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada