Una crisi reflexionada

Els mercats, un dia més, tornen a estar nerviosos i la borsa té perdues importants. El diferencial d'interés entre el que paga Espanya i el que paga Alemanya, és cada cop més elevat. Ara però, entra un nou actor en escena. Ja no parlem del rescat d'Irlanda, del de Portugal, del de Grecia o del possible encara que llunyà suport financer europeu a Espanya; ara els mercats dubten d'Italia...

Per altra banda, apareixen articles que donen suport a la tesi de que la meitad dels més de 4 milions d'aturats que té actualment Espanya, no tornaran mai més a treballar.

Avui el canon de l'aigua s'ha apujat un 9% -el doble del que indicava ahir la Generalitat-.

Nosaltres, a casa, ja fa alguns mesos ens varem posar en marxa per tirar endavant l'hort (el primer manat de cebes collit ahir) que ens ha d'alleugerir la situació financera domèstica i estem també acabant de construir el galliner que ens ha de proporcionar com a mínim els ous que gastem a casa.

Enciams, patates, cebes, tomates, mongetes, carbassons, melons, sindries, blat de moro per a les gallines... Aquest és el nostre hort, la nostra recepta contra una crisi inhumana i bestia que suposadament posa nerviosos als mercats. Als mercats posa nerviosos? A una munió de cervells preocupats de com es gastaran els milions que reculliran a finals de setmana amb les sotregades financeres del dilluns/dimarts o dimecres? A aquells qui diuen fer el favor de deixar diners a tercers paisos per què no s'enfonsi l'Euro i l'Eurozona? Els bancs reflotats amb diners públics es posen nerviosos també?

Només soc un home gens desgraciat a qui posa molt nervios que prenguin per estupid. A qui preocupa el benestar de la familia, dels veins i dels propis conciutadans. Malauradament no tinc cap dubte de que per culpa dels economistes, primer i dels polítics, després, esclatarà una revolta social que trinxarà definitivament el sistema econòmic que té ara occident i que molts països en vies de desenvolupament desgraciadament intenten imitar. Aquesta revolta però, potser no tindrà la forma d'acampada pacífica; qui sap quan serà i com serà.

Els "indignats" -ens encanta etiquetar-ho tot per saber en quin calaixet hem de guardar les coses...- o millor dit, els cabrejats, els dels ous i dels ovaris plens d'impotencia, no poden canviar la societat o marxar a viure en un altra lloc on l'ésser humà i els éssers vius tinguin la importancia que es deuen a si mateixos. Aquesta gent preocupada, ja no dorm en tendes de campanya o al ras de la plaça més centrica de les seves ciutats. Han estat noticia durant algunes setmanes i han marcat una data en el calendari que pot tenir importancia en el futur o quedar només com una marca en el calendari dels protagonistes.

Hi ha qui mata per un parell de patates. Què hauran de fer els més de 2 milions d'aturats indefinits que es convertiran en aturats estructurals si es compleixen les previsions d'alguns?

És el temps dels il·luminats, dels futuristes, dels endevinadors i encantadors de serps. Mentre uns imnotitzats es miren envadalits com balla la serp, d'altres intentem escriure en l'oceà d'internet quatre ratlles que no llegirà mai ningú i que potser ens fa més ingenus que els badocs encantats...

La meva serp particular té forma de patates, de mongetes, de fills que vull veure com creixen en un món que, si no aconsegueixo fer més digna, no srà perquè no me n'hagi preocupat i m'hi hagi enmerdat fins al moll de l'os.